EMBOLICS DE FAMÍLIA
MONÒLEG
Autor: Lluís Millà – Intèrprets: Pepe Marqués
Mireu que el que em passa a mi
no passa a ningú del món,
ni d'Espanya ni de França,
ni del mateix Mataró.
De Mataró jo en sóc fill
per servir-los, sí, senyors;
i el meu pare també ho era,
ara no ho és perquè...és mort,
i la mare també ho és.
No morta, de Mataró
I l'avi deixem-ho córrer
i anem a l'embolic gros
del que em passa. No ho saben?
No ho saben què és el que em cou?
No endevinen el que em migra?
¿No encerten lo que em té boig
i de dia em treu la gana
i de nit em treu la son?
No ho saben? Ja els hi diré.
Per una combinació
de la família, resulta
que el que és jo no sóc pas jo,
perquè tot jo sóc un altre
sense ser-ho molt ni poc.
Ja veuran, m'explicaré
i ens entendrem mot a mot
si els plau seguir aquesta història
amb un xiquet d'atenció.
Jo sóc fill de mare vídua,
perquè se'm va morir el pare.
Això és una gran veritat
que ningú podrà negar-la.
La mare, Déu la conservi,
es diu Tecla, i jo em dic Jaume.
La mare, veient-se jove,
va determinar casar-se
amb un tal Ambròs Cortinas,
fill de vídua que es diu Clara.
...