Lletra: Bilitis – Música: Joan Ribé – Intèrprets: ?
I Ballant la sardana l'amor em ferí, i com l'amor mana no vaig resistí. Un jove hi havia que em dava la mà, i que ell em volia vaig endevinâ. I amb veu feridora em digué amb delit: - Bella balladora, em vols per marit? Tornada Quan ballo la sardana tothom diu, amb raó: - En terra catalana no hi ha, havent-hi abundô, noia més galana i que puntegi com jo. II Un cop ja promesos sortíem plegats, amb els ulls encesos de goig somniats. Cap a Vallvidrera solíem anar. La gent diumengera en veure'ns passar, deia, sens malícia, signant-me en a mi: - Deu sê una delícia una noia així (A la tornada primera) III Un dia va dir-me: - On ens casarem? - Deixes escollir-me? - Doncs hi anirem. - On van a casar-se el qui tenen fe: a l'església antiga que es diu la Mercè. Com sóc catalana estim lo d'aquí: la fe, la sardana el sol i el bon vi. Tornada tercera Per ballar la sardana cal posar-hi el cor; si ho fas, noia galana, tindràs festejador, que a l'ampla rotllana és on vigila l'amor.