Lletra: Rossend Llurba – Música: Álvaro Retana – Intèrprets: Goyita
I Sóc una noia barcelonina, la flor més maca de la ciutat; ben catalana, però tant fina que si algú em mira queda encisat. Gentil i hermosa diuen que porto als ulls la gràcia del mar llatí; quan per la Rambla passejo alegre, el passeig torna's un paradís. Y els joves al passar me diuen sens tardar. Tornada Barcelonina, rosa divina, jo t'ofereixo el meu cor. Barcelonina, vine amb mi, vine, que't faré reina del meu amor. II Com que treballo de modisteta tot el sant dia el passo al taller però al ser hora de tornar a casa ben alegroia surto al carrer. Allí m'espera el promès de tanda que fins l'escala em ve acompanyar i al despedir-nos, ple de delícia, amor sens límits em sol jurar. Y fent-me un petonet murmura satisfet: A la tornada III Vaig a les tardes de cada festa per divertir-me al Turó-Park i les nits passo fent ballarugues on entusiasmo a la societat. Amb tots els joves sóc ben amable doncs no m'agrada fer distinció així triomfo com una reina perquè m'estimin amb il·lusió. Y tot al ballar amb mi cantant-me fan així: A la tornada