www.cuplets.cat

info@cuplets.cat

LA PROMETENÇA

Lletra: Rossend Llurba – Música: Felip Caparrós – Creació: Asunción G. Parreño

I
Va sê un matí. Nostra Rambla es deixondia
Tot despertant-se d’un fort enervament.
Corrents el poble, per tot arreu sortia
Per veure, airós, com passava el regiment.
Fendint l’espai, xiulaven les sirenes,
Els braus soldats cridaven: Adéu-siau!
I quan del barco es desferen les cadenes
Fins s’estremia la Porta de la Pau!
El meu promès també, amb tots ells va marxâ
I fent-me un petó als llavis així em va jurâ:

Tornada:
Al combat la Pàtria em crida
I no he deu falta ningú.
Si una bala em pren la vida
¡moriré pensant amb tu!


II
Al campament, descansant d’una batalla,
Va dî per carta que sols somniava amb mi
I que entre el fum i el soroll de la metralla
Amb sos companys, van cantant cançons d’aquí.
Tot recordant les coses de la terra
On hi han deixat el niu de sos amors
Els braus soldats, molt més que de la guerra
Els fa sofrí l’enyorança dels seus cors!
La carta acaba així: Mai més oblidaré
Aquella prometença que al marxâ et vaig fê:

A la tornada


III
Quan novament a la terra retornava
El batalló en que’l meu nòvio va marxâ,
Encar que a mi el seu silenci m’estranyava,
Per rebre’l jo, cap el Port me’n vaig anâ.
A un company séu per ell vaig preguntar-li
I em contestâ, plorós de sentiment:
Un bes ben fort, de cor pots enviar-li
Que enmig del camp va morî com un valent!
I et puc assegurâ que al â l’últim adéu
Aixís, anomenant-te, deia a mitja veu:

Tornada tercera
Vaig prometre’t amb fè ardida
No oblidar-te per ningú
Una bala em pren la vida
I al morî sols penso amb tu!
¡Penso amb tu!


Publicat a:
España teatral cinematográfica. Revista semanal ilustrada
Año I. Núm. 7. Barcelona, 26 novembre 1921

© 2020 www.cuplets.cat

Autor Anders Norén