Lletra: Rossend Llurba – Música: Felip Caparrós – Creació: Asunción G. Parreño
I Va sê un matí. Nostra Rambla es deixondia Tot despertant-se d’un fort enervament. Corrents el poble, per tot arreu sortia Per veure, airós, com passava el regiment. Fendint l’espai, xiulaven les sirenes, Els braus soldats cridaven: Adéu-siau! I quan del barco es desferen les cadenes Fins s’estremia la Porta de la Pau! El meu promès també, amb tots ells va marxâ I fent-me un petó als llavis així em va jurâ: Tornada: Al combat la Pàtria em crida I no he deu falta ningú. Si una bala em pren la vida ¡moriré pensant amb tu! II Al campament, descansant d’una batalla, Va dî per carta que sols somniava amb mi I que entre el fum i el soroll de la metralla Amb sos companys, van cantant cançons d’aquí. Tot recordant les coses de la terra On hi han deixat el niu de sos amors Els braus soldats, molt més que de la guerra Els fa sofrí l’enyorança dels seus cors! La carta acaba així: Mai més oblidaré Aquella prometença que al marxâ et vaig fê: A la tornada III Quan novament a la terra retornava El batalló en que’l meu nòvio va marxâ, Encar que a mi el seu silenci m’estranyava, Per rebre’l jo, cap el Port me’n vaig anâ. A un company séu per ell vaig preguntar-li I em contestâ, plorós de sentiment: Un bes ben fort, de cor pots enviar-li Que enmig del camp va morî com un valent! I et puc assegurâ que al â l’últim adéu Aixís, anomenant-te, deia a mitja veu: Tornada tercera Vaig prometre’t amb fè ardida No oblidar-te per ningú Una bala em pren la vida I al morî sols penso amb tu! ¡Penso amb tu! Publicat a: España teatral cinematográfica. Revista semanal ilustrada Año I. Núm. 7. Barcelona, 26 novembre 1921