1925
Lletrista: Manuel Noel – Músics: E. P. Requena – Intèrprets: Mercedes Serós
I Jo he baixat de Vilatova perquè de casa he fugit... N'he fet una com un cove perquè tots m'han avorrit. Jo'm passava'l temps pels arbres, o baixant cap els fondals, pasturant, o porcs o cabres, però semptre entre animals. Per'xò jo he marxat cap a la ciutat... Tornada Com que el pare s'enverina si trobéssiu un pagès que du vara i barretina, de mi no li diguin res. Perquè sa filla riteta s'ha fet la resolució de no tornar-hi a caseta no, no..no... II Els promesos, grans molèsties, per'llà poble m'han portat, i tots tenen noms de bèsties, que ja és prou casualitat: El noi gran de cal Oruga, el Xic de cal Escorpí, el mitjà de can Tortuga i'l hereu de cal Garrí... Per'xò m'he escapat cap a la ciutat... A la tornada III Per servir tinc dugues cases, i escollint el millor lloc, m'he ficat damunt les brases per volguer fugir del foc. Ara estic fent de minyona a la cada d'un senyó que té, gat, gos, lloro i mona, y ell, de nom, es diu Lleó. Prò ja està pensat, no'm moc de ciutat... A la tornada