Lletra: Joan Misterio – Música: Joan Viladomat – Intèrprets: Pepeta Iris
I Al carrer de Ponent jo planxava, prô molt poc guanyava, envejant a les noies que podien dur joies. I la nit d'un dissabte a quarts d'una, per prova fortuna, deixant planxa i camises, a un dancing vaig anâ. Amb un xicot d'Igualada jo vaig ballâ, engrescada, un tango, tan acostada, que no vaig tornà a planxâ. Tornada I ara, per culpa del tango, jo em veig en un gran fandango, doncs des que he deixat la planxa, visc a l'esquerra de l'Ensancha. Com que l'amor en té esclava i el vici a mi em deixa blava, jo enyoro planxa i fogó i el borràs i el midó. II Aquell noi d'Igualada, jo em creia que portava ideia de casar-se amb mi un dia, prô el molt murri fugia. Va timar-me ben be aquell burrango, tot ballant el tango; tanmateix planxadora, quina planxa vaig fê. No em trec de la barretina la seva acció mesquina, fent-me molts tips de morfina i estrictina i tot prendré. Tornada Publicat a: - Cuplets i Cançons d'En Joan Misterio. Cuarta Serie. Barcelona, Tallers Gràfics Antoni J. Rovira, 1923