Lletra: Rossend Llurba – Música: Càndida Pérez Martínez – Intèrprets: Teresita Pons
I Aquí on me veuen tan estantissa, jo sóc la filla de la portera, i com que l'arte em tira un bon rato m'he fet artista. Sóc cupletera! Recitat Sí, senyor. I ara debuto. N'he fet fer un repertorio bonito y variado y... aquí em tenen fent el lloriut. Ah! Però la meva especialitat són els cuplets de sang i fetge, com ara aquest. Comenci, mestre. Música Ma dijiste que m'amabas cuan daliri, y jo, bleda, vaig ceert en tis pelabras, mientras tanto m'aprimaba como un sirioi, y tú en cambio, sin sesart, prou t'engordabas. Ya cansada de sufrirt tanto desvío, quise echarme cierto dia an a la via, y pasando un tren de carga sobre mío no em va fé gota de mal, ¡ves qui ho diria! Recitat bueno; ara no sé lo que segueix. Però ve a sé algo d'amor; de que si tu ma quieres y yo no ta quiero, y... ¡demà m'afeitaràs! Lo cert que acaba amb un devassal de llàgrimes que n'hi ha per llogar-hi cadires! Sigui como sigui, la qüestió és que... Estribillo Sóc cupletera i a Espanya entera cap de més bona n'n trobaran. Sóc la primera, tant per darrera com pels costados com pel davant! II ...