Lletra: Rossend Llurba – Música: J. Lito – Intèrprets: Guillermina Motta
I D'una noia capritxosa va prendrar-se un estudiant i va dir-li sols mirar-la el cor se m'està eixamplant. Si m'estima una miqueta jo seré del tot feliç a l'escoltar això la noia contestà punt i s'encís que també jo de vostè m'he enamorat. i el meu cor sembla un tramvia desbocat Tornada i un vailet que els escoltava encarant-s'hi resolut en veu fort els hi cantava la cançó del tururut Tururut tururut qui gemega ja ha rebut. II Van passar una temporada que es volien amb delit disfrutant a totes hores tant de dia com de nit però vingué que la xicota al seu novio confessà que es trobava delicada i s'haurien de casar l'estudiant que ni somniava amb aquest pas va pensar-se bé demà m'afaitaràs.. Tornada I va dir-li: Mira noia ves-te'n per allà on has vingut. I ella amb pena recordava la cançó del tururut Tururut tururut qui gemega ja ha rebut. III Passà temps que ell ni pensava en la noia que enganyà i en un music-hall de fama certa nit la va trobar molt més maca va semblar-li i engrescant-se els dos de no renovaran son idili fins que ella va dir-li prou i ara observa amb sorpresa aquell xicot. que no es troba de salut pas bé del tot Tornada I un amic que el visitava preguntà com ha sigut i exclamà és que no pensava amb la cançó del tururut Tururut tururut qui gemega ja ha rebut.