Lletra: J. Serracant – Música: Vicente Quirós – Intèrprets: Assumpció Balsells
I
Quan a l'Excélsior preludiaven
un aire frívol i cadenciós
váreig entrar-hi encuriosida
i ma presència, feu sensació.
Jo era una dona de gran prestigi
que alt cotitzava els meus petons;
flor preferida enra en el vici
i inspiradora de grans passions.
I per dissort meva un tango vaig sentî
i les seves notes, marcaren mon destí.
Tango de la Rambla
cadenciós i sensual:
al sentir desgranar les melodies
d'aquest tango que rima els nostres dies
veig en ell tot l'encís de nostra Rambla,
que, si plora, sab riure i sab cantar.
II
Uns anys feliços varen transcorre
dintre aquell vici tan perfumat;
però la vida, que és implacable,
marcà en mon rostre el temps passat.
No éssent prou guapa per a l'Excélsior,
vaig ser tanguista del "Català"
i allí bebia, bebia sempre,
perque ho manaven i per oblidà.
Allà no era el tango un himne ple d'amor,
sinó que tenia arpegis de dolor.
Tango de la Rambla
etc...
III
La devellada, vingué depressa;
prompte em tragueren del Cabaret
perque una dona sense bellesa,
el seu pervindre és al carrer.
I avui vençuda, plena d'angoixa,
prop les Dreçanes venc el meu cos.
D'aquella vida de luxe i glòria.
tan sols en guardo un trist record.
Doncs sento apenada, el tango embruixador
que té un ritme tràgic i ahir fou triomfador,
Tango de la Rambla
etc...