Lletra: Joan Misterio – Música: I. Casamov – Intèrprets: ???
I Voldria que els teus llavis, com dues brases roges, besant-me, els meus cremessin amb foc abrusador; fruí el plaer voldria de les passions més boges fonent-se els nostres llavis en un etern petó. Tornada Acosta't, acosta-t, no em facis glatir, qu'ets tota la ditxa de l'ànima meva. acosta't, acosta't, perquè et pugui dir que sóc, amor meu, ben teva, ben teva... II Voldries que em miressis amb ànsia voluptuosa, clavant-me, com sagetes, els ulls adins del cor, i que de tes mirades, la pluja lluminosa fes créixer més la planta del meu fervent amor. Tornada III Voldria que amb tos braços el cos m'empresonessis amb tan ardent deliri que fins em fessis mal; voldria, vida meva, que tu em martiritzessis, sentint els nostres cossos la febre passional. Tornada