Cançó-sardana
Lletra: Biorito – Música: Joan Ribé – Intèrprets: Asunción G. Parreño – Elisa Pomar – Purita Mignon –
I La pubilla més xamosa sóc del pla de lEmpordà, la comarca més ufana que en tot Catalunya hi ha. El meu pare vol casar-me amb un senyor de ciutat que a lestiu ve a la masia i de mi sha enamorat. Oidà , oidà però ell mai mha agradat. II Molt de matinet em llevo i vaig al poble a comprar, i els ocells dalt dels brancatges canten al veurem passar. Rabadans, pastors i mossos tots me vénen a cercar i amb paraules amoroses ells em volen festejar. Oidà , oidà però jo no em deixo enganyar. III Hi ha en el mas molta alegria, clara lluna i roent sol, i així que apunta lalbada ja en refila el rossinyol. Dalt del cim duna muntanya hi pastura un bell ramat i el pastor de les ovelles és el meu enamorat. Oidà , oidà i és amb qui me vull casar. Tornada Catalunya, flor hispana, de fons mar, blanc Pirineu i cel blau; de ta hermosura sen parla per tot arreu.