LA SARDANA D’EN MANELIC

Lletra: Salvador Perarnau – Música: Joan Viladomat – Intèrprets: Frederic Caballé – Pepeta Iris

I
Arpes del bosc canteu vibrant
que el bon pastor va vigilant
canteu ben fort que en Manelic rodolant
ha mort el llop fent nostre cor triomfant.
Canteu que la ramada
pastura assegurada
i el llop no hi podrà res contra el pastor de l’ideal.
La manta al coll i el mandró foll
en Manelic es immortal.
Un jorn de la terra baixa,
l'amor el vingué a buscar
somreia davant la Marta
que es la imatge d’aquest poble català.
Per tu estimada Marta
que et tinc nit i dia al cor
sabré vetllar per sempre
la remada com per tu, he mort el llop.

II
Ha vist un llum en Manelic
que la tenebra aclara un xic
es l’ull del llop del nostre vil Sebastià
que en Manelic superb ha de matar.
La Nuri innocentona
contenta l'acarona
i el vol sentir contar belles rondalles dels cimals
l’altiu pastor te tot l’aspror
dels nostres cims i es immortals
L’autor de la Terra Baixa
el nostre excels Guimerà
tenia a la seva Marta
que es l’imatge d’aquest poble català.
Per tu estimada Pàtria
ell fou alt de seny i cor
i ell és el Manelic del nostre poble
que amb sos cants, ha mort el llop.