Lletra: Joan Misterio – Música: Joan Viladomat – Intèrprets: Pilar Alonso
I Tinc relacions amb un noi que, amb el temps, a Sant Boi anirà a parar, perquè és un pintor mig boig que boja a mi em fa tornar. És diu Batista, i ell té la mania de fer quadros tan estranys i de coloraines plens, que no els vendrà ni en deu anys. Però tothom diu que ho fa bé i que per l'art molt "pesquis" té. Tornada El meu volgut Batista té pasta d'artista i és un pintor cubista que fa gran sensació; amb "coba" modernista a aquesta modista l'amor ardent conquista l'original pintor. II Ell diu que pinta per deu però no sé pas que hi veu per gastar tants fums; doncs, quan em retrata ell em fa un nas d'apaga-llums Un ull aquí i un allà m'acostuma a pintar. Prô, quan ulls de son! hi ha tanta distància entre ells, que semblen els ulls d'un pont I de la boqueta al nas, allò que es diu: No en tastaràs. A la tornada III Em vol fer un altre retrat segons ell m'ha indicat perquè quedi bé; no sé a què es deu referir, dient que un W"pastel" vol fer. Com que s'apropa, el xicot, sempre a mi tant com pot temo de veritat que la que farà el pastel potser seré jo, aviat. Doncs, molt viu és el pintor i no perd mai ocasió. A la tornada Publicat a: 35 cuplets catalans Col·lecció quinzenal "Coses de Catalunya" núm. 5 s/data