www.cuplets.cat

info@cuplets.cat

L’ESQUIROL

Lletra: Joan MisterioMúsica: Joaquín ZamacoisIntèrprets: Pilar Alonso

I
Ja fa vint anys que dura la vaga,
per la ciutat la misèria s'ha extès,
prô per més grans privacions que sofreixi
vol resistir-se la massa d'obrês.

En una casa dels barris pobres
hi ha una família desesperada:
és un vaguista, té fills i dòna
que amb ulls plorosos demanen pa;
ell prou voldria tapar les boques
dels sers que estima, prô a la vegada
és un problema de mort o vida
aqueixa vaga perdre o fuanyâ.

I amb accent tant suplicant com dolorós,
així diu la pobra dòna al seu espòs:

Tornada
Pensa que tens fills que el demanen pa,
pensa que de fam no s'han de morir;
l'eina del treball no et deshonrarà
si al taller, per ells, tu la fas servir.

II
Es un dilluns i segueix el conflicte,
ja no pot mès resistî aquell obrer
i per portâ un troç de pa a casa seva
fa d'esquirol, presentant-se al taller.

Quan al mitgdia plega el pobre home
troba un vaguista, company de feina
que, menaçant-lo, l'insulta amb ràbia,
perquè la causa d'ells ha traït.
Per defençar-se l'obrê aleshores,
treu una llima i amb aquella eina,
tirant-se amb fúria damunt de l'altre
va per clavar-li de dret al pit.

Prô en pensar que el seu company també fills té,
llença l'eina i així diu el pobre obrê:

Tornada
Penso que tens fills que et demanen pa,
penso que el teu cor sols per ells glateix;
l'eina del treball no dec deshonrâ
dant mort a un company que com jo sofreix.


Lletra publicada a: 
Cuplets i cançons d'en Joan Misterio (J. Casas Vila) 
Segona serie. Imprenta "La Unión" Barcelona, 1920

© 2022 www.cuplets.cat

Autor Anders Norén