Lletra: Joan Misterio – Música: Joaquín Zamacois – Intèrprets: Pilar Alonso
I Ja fa vint anys que dura la vaga, per la ciutat la misèria s'ha extès, prô per més grans privacions que sofreixi vol resistir-se la massa d'obrês. En una casa dels barris pobres hi ha una família desesperada: és un vaguista, té fills i dòna que amb ulls plorosos demanen pa; ell prou voldria tapar les boques dels sers que estima, prô a la vegada és un problema de mort o vida aqueixa vaga perdre o fuanyâ. I amb accent tant suplicant com dolorós, així diu la pobra dòna al seu espòs: Tornada Pensa que tens fills que el demanen pa, pensa que de fam no s'han de morir; l'eina del treball no et deshonrarà si al taller, per ells, tu la fas servir. II Es un dilluns i segueix el conflicte, ja no pot mès resistî aquell obrer i per portâ un troç de pa a casa seva fa d'esquirol, presentant-se al taller. Quan al mitgdia plega el pobre home troba un vaguista, company de feina que, menaçant-lo, l'insulta amb ràbia, perquè la causa d'ells ha traït. Per defençar-se l'obrê aleshores, treu una llima i amb aquella eina, tirant-se amb fúria damunt de l'altre va per clavar-li de dret al pit. Prô en pensar que el seu company també fills té, llença l'eina i així diu el pobre obrê: Tornada Penso que tens fills que et demanen pa, penso que el teu cor sols per ells glateix; l'eina del treball no dec deshonrâ dant mort a un company que com jo sofreix. Lletra publicada a: Cuplets i cançons d'en Joan Misterio (J. Casas Vila) Segona serie. Imprenta "La Unión" Barcelona, 1920