Lletra: Joan Misterio – Música: I. Casamoz – Intèrprets: Pilar Alonso
I Sota un cel d'esplendorosa claredat que el cors alegra, Barcelona majestuosa els seus bells casals estan. Com vetllant a una regina, les muntanyes li fan guàrdia i la prada maragdina li omple de perfum l'ambient. El mar llatí, besant-li les plantes amorós, li ofrena un llarg cant preat, un cant diví, que vibra com himne vigorós a tanta grandiositat. Tornada És nostra Barcelona, vital matrona que a tots acull, i fer-ne dels braços ben dolços llaços té per orgull. Vinguin del pla, les serres o llunyes terres els caminants, tots ells rebuts són sempre com bons germans, pels braus catalans. II És la immensa Barcelona l'esperit de Catalunya, far que orientació li dóna del progrés en l'ample mar, per la capital guiada, sap la nostra bella terra, treballar, ser respectada i la ciència i l'art honrar. Ciutat triomfant, que en fa del treball sa religió i d'ell n'és un temple immens, arreu nimbant de boires de fum, la població, que en són de l'esforç, l'encens. Tornada.