EMPERATRIU
CUPLET-SARDANA – CANÇÓ-SARDANA
Teatre Eldorado, Barcelona – Setembre 1919
Lletra: Joan Misterio – Música: Càndida Pérez Martínez – Intèrprets: Mercedes Serós
I Sóc la millor sardanista que es pot trobâ a Barcelona: no ballen pas més bé a Figueres, ni a La Bisbal ni a Girona. Quan hi han sardanes al Turó jo les puntejo amb dalit i entre el jovent sardanista sóc la que tinc més partit. Tornada Emperatriu de la típica sardana el que em veu ballar-la em diu, doncs de dir-m'ho en té motiu. És tan joliu ton pamet de porcel·lana que també n'ets, flor galana del meu cor, l'emperatriu. II Del meu taller a les noies dono lliçons de sardanes i de ballar-ne a totes elles els hi ahn entrat moltes ganes. Amb els punts llargs i curts estem tot el sant dia pensant i, boi cosint, fem, distretes, uns puntarracos de palm. (Tornada.) III Hi ha un dependent d' "El Barato" que diu que jo el faig patî ... soci s'ha fet sols per mi. A Sarrià a festa major em va portâ el dependent, pel camí, amb les manetes, festa majô anava fent. (Tornada.) Lletra publicada a: Papitu Any X. Núm. ??? Barcelona, 23 setembre 1919
EMPERATRIZ
I Para bailar la sardanas suelo ir en mi constante afición y haciendo mil filigranas logro llamar la atención Estribillo Emperatriz de la típica sardana acostumbrame a llamar todo el que me ve bailar Me hace feliz tu boquita fresca y grana y también eres sultana de mi amor la emperatriz. II De mi taller a las chicas lleciones doy de sardanas y de bailarlas todas ellas prueban tener muchas ganas. Los puntos largos, sin cesar, nuestra obsesión son allí y en los vestidos hacemos unos puntazos así. Estribillo III Hay un hortera muy guapo que por mi amor anda loco y entró de socio en el "Fomento de la Sardana" hace poco. A cierto baile fui con él y allí a los piés gusto dió, Pero al volver con las manos aun más el se aprovechó. (estribillo)