Lletra: Joan Misterio – Música: Arcadi R. Berdiel – Intèrprets: ???
I El meu aimat m'ha regalat aquest mirall que porto aquí i en tot moment el seu present un bon servei m'ha de fer a mi. Quant als vint anys, lliure d'afanys al cap es té algun pardalet, és lo més bell mirar-hi en ell la dolça imatge d'un bon pamet. Tornada Mirall amic que em dius la veritat, present bonic del ser idolatrat, reflectes mon perfil serè, gentil. Mirall amic que brilles com el sol, per tu jo estic segura de que em vol i que mai veuré migrat el ferm amor de l'estimat. II Aquest mirall de bon cristall tota la vida el guardaré, com un record del meu amor que es el més bo per ser el primê. I ja més tard quan a la llar viuré feliça amb mon espòs, un goig divií serà per mi veure-hi el rostre d'un nen tot ros. Tornada III En envellî, temps a venî, quan mon cabell tot blanc serà, quin desconhort causarà al cor lo que el mirall a mi em dirà. Però emoció sentiré jo, en sostenir-lo tremolant, quan, amb anhel, els ulls al cel d'un néts com àngels s'hi miraran. Tornada