I
Sóc l'amor de la gatzara,
el príncep de la barrila,
el rei de la broma verda,
l'ull dret de la gent tranquila.
Jo'm ric del mort i qui'l vetlla,
jo sóc el consol dels tristos,
jo'm tiro el món a l'espatlla
i tot m'ho miro fent xistos.
Refrà
PAPITU sóc,
PAPITU em diuen,
PAPITU, PAPITU;
sòrt de mi, que tots riuren.
II
Com que'l divendres celebro
del meu patró la diada,
espero que'ls que m'admiren
faràn una francesada.
S'entén, una francesilla,
inclús el que és germanòfil,
enviant-me a casa meva,
de tot, menos cotó hidròfil.
Al refrà
III
L'hospitalaria Dolores,
que té al dinou la dispesa,
m'enviarà un plat de dolços
per donar-me una sorpresa.
I si'm porta alguna ampolla
de Codorniu o xarel·lo,
faré com les seves nenes
que se l'empassen al pelo.
Al refrà
IV
Les dònes que'm felicitin
o em facin una finesa,
prometo escriure'ls-hi un qüento
dels que mouen tanta fressa.
Que consti que'ls hi asseguro
de la manera que ho sento,
perque de provar tinc ganes
que'ls hi ksé treballâ el qüento.
Al refrà
Lletra publicada a:
PAPITU - 17 març 1915