1920
Llibre: Misterio – Música: Enigma – Intèrprets: Adria Rodi
I
La nostra gran ciutat té quatgre Rondes,
per cert que a cada una jo hi vaig tení un promés,
i si es casual aix´`o, ho es més encara
que amb cap pogués fer fira, que amb cap pogués fer res.
Un d'ella va ser cert moço de "La Pansa"
??? popular que es troba a la Ronda de San Pau,
un altgre un empleat de "La Walkiria"
que a la de Sant Antoni ja saben que es ont cau.
Pro els sants no em van volguer protegir gens
tornant-se'm aigua poll els casaments.
Tornada
I al veure que els promesos de les Rondes
tot i rondant-me, eren uns nuvios de carré,
d'allò més alarmada així exclamava:
Me caso en Ronda
no em casaré"
II
Al cap d'un mes o dos va enamorar-me
un jove de la Ronda de l'Universitat,
que feia d'escribent de can Pirelli
i sempre entre pneumátics solía está ficat.
Ben be guanyava al mes quaranta duros
i que era de la goma vaig veure'ho tot seguit,
es clar, si s'ho portava el seu ofici
i que se m'enkganyava com un mal esperit.
Pro al dir-li, que m'anés a demanar
el noi de can Pirelli va pirar.
(Tornada)
III
El quart va se a la Ronda de Sant Pere
on jo vareig coneixe'l per pega, un dematí;
estava colocat ell a can Vinyas
i era el que les galetes anava a repartí.
Els vespres, quan el noi m'acompanyava,
galetes de vainilla m'acostumava a dar
i em deia, Ronda avall, unes paraules
que d'emulsió a les fosques, em feien tremolar.
Pro quan va dir me: Prou d'aquest coló,
qui li va dar galetes, vaig ser jo.
(Tornada)