I
Amb la llum del teu mirar
has omplert la meva vida!
Si em poguessis estimar
ma il·lusió fora acomplida
i viuria tan content
que en mon rostre s'hi veuria
la llum de l'agraïment
i a tothora cantaria
una cançó pels teus rulls
que jo mateix et faria
i una cançó pels teus ulls
perquè enmig de tants esculls
ells fossin la meva guia.
Tornada
Rosó, Rosó,
llum de la meva vida
Rosó, Rosó,
no desfacis ma il·lusió.
II
Presoner sô en tots moments
de la tev a veu tan clara
que allunya els mals pensaments
i la bondat sols empara,
perquè és fresca i és suau
i és un doll de poesia
i s'assembla a n'el cel blau
que al cor ens dóna alegria.
Doncs ja que em tens presoner
unk dia i un altre dia
i jo m'hi trobo tan bé
Roser, la meva Roser
vulgues fer-me companyia!
A la tornada