Lletra: Faust Casals – Música: Càndida Pérez Martínez – Intèrprets: Pilar Alonso – Núria Feliu
Consulteu també la paròdia EL RASPA I EL SOLDAT
I Jo sóc aquella noia que havien bescantat, els joves que ara tenen el cap tot platejat. Jo sóc la Marieta que anava amb el soldat, i li cantaven coples les dones del veïnat. La més mortificanta cançó que em varen fer, va ser la que a tot hora sentíeu pel carrer Tornada Jo sóc la criticada Marieta que retreu aquell cant de picardia i amb aquell soldat si no hi hagués anat, jo encara hi tornaria a anar a la Font del Gat. II Solia ser a les festes el meu divertiment anar a beure aigua fresca com feia molta gent. La Font de Gat, doncs, era un lloc d'esbargiment on el soldat jo veia si era o no valent. Perquè un dia ens van veure que ens fèiem un petó alguna mala llengua va treure'ns la cançó A la tornada III Després de l'amor nostre d'allí, un nou infantiu; i el meu fillet guarnia de cants l'alegre niu. Com que d'aquestes dones la gent sempre se'n riu, de mi se'n reien sempre... la noia de l'ull viu. Aquell que no comprengui el que es estimació, que rigui tant com vulgui i canti la cançó- A la tornada
http://bdh.bne.es/bnesearch/detalle/bdh0000071622