DUERME, QUE VIENE EL COCO
Lletra: Santos Albiesa – Música: Càndida Pérez Martínez – Intèrprets: Raquel Meller – Celia Martí
I La jove esposa alegre i afanyosa prepara la robeta del fillet, somniant amb gran deliri des del dia que en ses entranyes verges es mogué. Ja el veu amb sa carona tan rosada, amb ses manetes blanques com la neu, i fins hi ha cops que creu un crit sentint-se, corrent-ne a la bressola amb gran anhel. I resta allí embadalida gronxant-ne un xic el bressol, i amb joia ja taral·leja l'antiga i bella cançó: Tralarà, la, lara, la, lara, là... II Ja el nin fa quatre mesos que a la vida un jorn de primavera n'arribà; La mare, no cal dir-ho, n'és joiosa i riu tot el sant dia sens parar. El besa amb gran anhel i l'amanyaga, l'estreny contra son pit amb dolç afany i si per pocs moments del fill s'aparta un crit que creu sentir-la tornar I resta allí embadalida gronxant-ne un xic el bressol i canta entre grans rialles l'antiga i bella cançó. III Sóc menys d'un any passà de lo que conto quan me caigué malalt el bell infant del bressolet la mare apesarada no es mou ni nit i dia del capçal
