Lletra: Rossend Llurba – Música: Joan Suñé
I Sóc dependenta d' “El Siglo”, però el meu caràcter és independent Tinc un xicot molt corrido que va a "La Bohèmia”, però és molt decent. Quan a les tardes jo plego diligent em ve a esperar i, ben junts, per carrers foscos, molt sovint solem passar. I si m’espanto me diu baixet: - No tinguis por tirem al dret! II Com els ocells de la Rambla que dalt de les branques hi busquen calor també contenta amb el nòvio al parc una tarda hi vaig anar jo. I entre les branques dels arbres que per aquells indrets hi ha jo no sé pas de quin modo tots dos ens vam embrancar. I a l'espantar-me digué baixet: - No tingui por; tirem al dret! III Des de llavors sóc feliça i vers ell tothora va mon pensament doncs com que sé que m'estima procuro tenir-lo sempre content. Si algun cop anem al cine la pantalla em fa mareig, i, en lloc de mirar-me els quadros, jo no sé pas lo que hi veig! I allí a les fosques em diu baixet: - No tinguis por; tirem al dret! Publicat a: El Cine. Revista Popular Ilustrada Año IX. Número 445. Dissabte, 23 d’octubre de 1920