Lletra i música: Domènec de Bellmunt – Salvador Sansa – Intèrprets: Mercedes Serós
Consulteu també LA MODISTETA (1)

Era per Santa Llúcia
que ell la veiés,
es deia Mercè,
pujant per la Rambla de les Flors.
Tots dos varen mirar-se
i el foc d'amor
va néixer intens
dintre aquells dos cors.
A l'endemà a la tarda
quan es féu fosc
i ja estava esperant-la tot frisós
veure que en sortir ella mig somriu.
Ell corre al seu costat
i així li diu,
al seu costat,
i així li diu:
Modisteta, bella flor de la ciutat,
cal que escoltis aquest jove enamorat.
Ai, Llucieta, si em sabessis sospirant,
pensaries amb aquest estudiant.
Modisteta, vull que em diguis si em voldràs;
mentre cusis, si de mi et recordaràs.
Vine dintre l'obrador,
deixa'm fer-te
la ofrena del meu amor.