Es un bon ofici el de cabrê,
ja'ls diré per què - si'm donen permís,
perque reparteix la llet que té
i a tothom fa feliç.
Les raspes baixen amb el gerro buit,
van mig espitregades per descuit
i quan el cabrê arriva, tot trempat,
li parlen amb molta humiltat:
- Vostè'm sabría dir
si al gerro que aquí veu
hi cabrà prou llet?
Me fa molta por,
és molt estret!
Si creu que no hi cabrà,
un altre gerro tinc
fàcil de trovâ...
Entri a la escala; vingui, cabrê,
que l'altre gerro li daré.
II
Muny que muny les cabres, ves munyint,
omple un gerro aqui - omple un got allà;
are dus dèu cabres, are vint,
noi, no val a badâ!
Si bades, oh cabrer! pot succeî,
que tot fent la brometa un dematí,
te trovis el teu camp massa habitat
i aumenti massa el teu remat.
- Vostè'm sabría dir
si'l gerro que aquí'm du,
minyona, es prou net?
Qui si no ho és prou,
no hi poso llet.
Si això vol evitar,
entorni-se'n al pis,
vagi'l a rentar,
que si no'l renta, ja li diré,
no crec que l'hi ompli cap cabrê.
PAPITU - 5 març 1913