Lletra: Vicenç Andrés Llobet – Música: Joan Suñé – Intèrprets: Rosita Vernis
I De Sant Gregori de Pelacanyes a Barcelona vinguí a servir, i fa sis mesos que sóc cuinera de casa dels comtes del Pergamí. I'm donen per la plaça sols cinc pessetes i tot sovint voldrien que els fes croquetes i fins moltes vegades, el senyoret, em diu cque mai els porto cap pollastret. Tornada Al preu que està la vida, jo se'l que haig de sofrir, perquè quedar-me puguin dos tristos rals per mi, I així no es pot servir! II Així el comte com la comtessa sovint voldrien menjâ bon talls, però amb un duro per tres persones només hi ha pasta per fer badalls. I jo, perquè m'arribin les cinc pessetes, del bacallà no surto, ni de mongetes. I el dia que rondinen els faig variâ donant-los-hi mongetes i bacalà. A la tornada III Ja fa uns quants dies que la comtessa sent les angúnies d'algun petit, i com que es troba molt desganada, vol que li compri mots requisits. Tot just que així es troba fa uns quinze dies i ja només em parla d'economies. I'm diu que per la plaça des d'ara avant darà quatre pessetes...i vol entrant. Tornada És fàcil que alguna dia, si va estrenyent-me així en lloc de jo quedar-me'n.. n'hi tingui d'afegî. I així no es pot servî! Lletra publicada a: Frivolitats, núm. 1 Barcelona, Ediciones Biblioteca Films, 1932