www.cuplets.cat

info@cuplets.cat

EL PAPISSOT

¡AY, QUE CECEO!

Lletra: Joan MisterioMúsica: Arcadi R. BerdielJosep Maria PlaIntèrprets: Mercedes Serós

Ildefonso Alier, editor – Núm. 4942
I
L'adroguer de prop de casa
és un noi molt papissot,
i el beneit, fet una brasa,
diu que vol ser el meu xicot.
Tot el barri se'l passeja
i se'n riuen xics i grans,
perquè és molt lo que sesseja,
tirant sempre capellans.
I així el pobre ja'n em diu
quan li compro jo el lleixiu:

Tornada:
Ai! Ciseta que m'encises, 
si sabies que electrises
amb els teus ulls dolcíssims,
d'un mirar tan assassí
sí, sí, sí,
ben segur que no em faries
patí més i em donaries
el teu sí, sens més esperes,
si, senyora, si, el teu sí, sí, sí, sí.

II
Com que és un tros de pa, el tanoca,
per lo llonze és i serà
que li diguin gens em xoca
que és un sopes, prô de pa.
I per ser de bona pasta
i estar prim dic a l'hereu:
Ha de veure, si algú et tasta,
que és de pasta de fideu.
I me'l rifo, prô amorós
sempre em diu el xefallós:

Tornada

III
Per més que ell em va al darrera
sens cansar-se de fer l'ós,
jo no vull de cap manera,
perquè es massa empalagós.
Que els meus llavis són guayaba
m'assegura l'adroguer,
i allargant els seus s'esbrava
dient-me que molt llaminer.
Prô l'engego a prendre vent
i ell s'expressa amb foc ardent:

Tornada

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-parallel-1894-1939/el-papissot/audio/678457/

© 2024 www.cuplets.cat

Autor Anders Norén