¡AY, QUE CECEO!
Lletra: Joan Misterio – Música: Arcadi R. Berdiel – Josep Maria Pla – Intèrprets: Mercedes Serós
I L'adroguer de prop de casa és un noi molt papissot, i el beneit, fet una brasa, diu que vol ser el meu xicot. Tot el barri se'l passeja i se'n riuen xics i grans, perquè és molt lo que sesseja, tirant sempre capellans. I així el pobre ja'n em diu quan li compro jo el lleixiu: Tornada: Ai! Ciseta que m'encises, si sabies que electrises amb els teus ulls dolcíssims, d'un mirar tan assassí sí, sí, sí, ben segur que no em faries patí més i em donaries el teu sí, sens més esperes, si, senyora, si, el teu sí, sí, sí, sí. II Com que és un tros de pa, el tanoca, per lo llonze és i serà que li diguin gens em xoca que és un sopes, prô de pa. I per ser de bona pasta i estar prim dic a l'hereu: Ha de veure, si algú et tasta, que és de pasta de fideu. I me'l rifo, prô amorós sempre em diu el xefallós: Tornada III Per més que ell em va al darrera sens cansar-se de fer l'ós, jo no vull de cap manera, perquè es massa empalagós. Que els meus llavis són guayaba m'assegura l'adroguer, i allargant els seus s'esbrava dient-me que molt llaminer. Prô l'engego a prendre vent i ell s'expressa amb foc ardent: Tornada
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-parallel-1894-1939/el-papissot/audio/678457/