Lletra: Ignasi Iglésias – Música: Enric Morera – Intèrprets: ?
I Si deixen confessar-me i mai me'n fan retret, procurin escoltar-me, que els vaig a dî un secret. Jo estic enamorada d'un jove estudiant que encisa amb la mirada i té els posats de sant. L'ingrat, per molt que el miro es mostra indiferent. Per ell sempre sopiro; més, ai! inúltiment! Tornada Cor meu, cor meu, que et migres d'enyorança... Cor meu, cor meu, no perdis l'esperança, que el jove serà teu. II Prou passa, cada dia, per sota el meu balcó tot fent la seva via pensant en la lliçó. Del pit, perquè em festegi, li tiro flors al punt. Potsê, agraint-les, vegi... el cel que té damunt. Més no: per molt que el miro, no cull les meves flors... i del balcó em retiro llançant sospirs i plors. A la tornada. III Avui, per conversar-hi, els passos li he seguit, i he vist que al seminari entrava decidit. Oh tendra criatura! - em diu, amb tot insegú. - Si anheles la ventura no et casis amb ningú. Que, si ets honesta i bona, pots ésser, més enllà... la meva majordoma quan sigui capellà. Tornada Cor meu, cor meu: no et migris d'enyorança... Cor meu, cor meu: somriu amb esperança, que el sol fondrà la neu!