Lletra: Joan Misterio – Música: Arcadi R. Berdiel – Josep Maria Pla – Intèrprets: Pilar Alonso
I Sóc l'airosa modisteta que quan plego del treball els carrer de Barcelona amb rialles sé alegrar. Dependents de merceria i escrivents i estudiants em segueixen per la Rambla d'allò més entusiasmats. I d'amor, palpables mostres ells em donen, en parlar, prô les proves més palpables, ai! són les de les seves mans. Tornada Diuen tot: Formosa reina de l'agulla, que d'agulles portes ple sempre el canó, els teus ulls són dues ametralladores i et dic que no hi ha cap canó tan productor. Que no! Que no! II D'una gran casa de Modes que al carrer de Corts hi ha en sóc la millor oficiala, fent vestits moltelegants I l'hereu així em parla: Si em volguessis escoltar, com aquest vestits tan macos tu en podries dur d'iguals. Diu que me'ls regalaria, prô sóc viva i no en faig cas, doncs, tot i tenint-los gratis, ai! em podrien sortir cars. (Tornada) III Ara a mi i a les companyes al taller ens fan fetllar pels vestits de dues núvies que el dilluns es casaran. Ahir deien, en plegar: Ja podrien vetllar elles que pescar un hombre han lograt. I en sentir-nos la mestressa, tot rient, va contestar: El dilluns les dues núvies ja bé prou que vetllaran. (Tornada)