Lletra: Rossend Llurba – Música: Càndida Pérez Martínez – Intèrprets: Pepeta Iris
I Des de la Glòria un dia estant bon Déu amb joia contemplant eix tros de terra catalana. Veus aquí un poble, va pensar, que és ben feliç, puix sap cantar i a tots l'amor els agermana. Mar, cel i terra, en tot arreu art i bellesa hi trobareu i cors que esclaten d'alegria. Tant sols faltar-ho trobo jo, dintre un ambient de correcció frévols cançons de picardia. Tornada I perquè tot quedés ben fet en nostre amor se va inspirar D'aquesta forma es va crear el cuplet català. II Del mig mateix de la ciutat on hi han de flors un bell esclat i és nostra Rambla bonicoia. Prengué la flaire i hermosor i ho ajuntà amb la suau dolçor dels llavis rojos d'una noia. Son ritme daren els pardals que pels brancatges volen alts omplint l'espai de gentilesa. Sa serenor donà la mar i el cel rialler d'un dia clar tot l'atractiu de sa bellesa. A la tornada. III Al cor del poble tot seguit entra el cuplet amb tant delit i prengué al punt tanta volada, que per les places i tallers oireu sempre sa tonada. Tot Barcelona va cantant i ses costums així estimant devé més granca i ufanosa. Alegre i forta la veureu i podrem dir per tot arreu que tot cantant l'hem fet hermosa! Tornada tercera Déu, perquè tot quedés ben fet en nostre amor se va inspirà. I veus-ho-aquí com creà el cuplet el cuplet català! Publicat a: España Teatral Cinematográfica Barcelona, 15 abril 1922 Any II. Núm. 27