www.cuplets.cat

info@cuplets.cat

A MONTSERRAT

Lletra: Juan Eugenio Morant – Música: Joaquín ZamacoisIntèrprets: Asunción G. Parreño

Ildefonso Alier, editor – Núm. 4764
I
El diumenge al dematí
vaig casar-me a la Mercè
amb un xicot mallorquí
que al carrer de Brosolí
té botiga d’adroguer.

Quan ja ens havien llegit
la pistola en un Jesús
vàrem anâ tot seguit
amb un seguiment lluït
a la Fonda de Marcús.

I mentre estàvem dinant
un dels que hi havia allí,
fent-me l’ullet bromejant
deia així:

Isabel Isabel
qui pugués sé amb tu casat
Ai, quina lluna de mel
passaria a Montserrat.

II
Un cop vam haver dinat
tots es vàrem despedir,
i com que tot bon casat
du la dona a Montserrat,
vam a Montserrat venir.

Em cremava a mi la pell
i això que no feia sol,
i no els hi dic pas res d’ell,
ja volia a Sabadell
baixar abans de Monistrol!

I d’estació a altra estació,
apropant-se cap a mi
i vulguent fer-me un petó
deixa així:

Isabel, Isabel,
per fi sóc amb tu casat
Ai! quina lluna de mel
passarem a Montserrat.

III
Aquí som d’abans d’ahir
i em trobat tal tripijoc,
que ni hotels ni Monestir
ens han volgut acollir,
doncs no hi ha cambres enlloc.

I aixís mentres va cercant
un refugi no se aon,
aquí m’estic esperant
i amunt i avall passejant
la tarongina pel món.

I quan trobem un racó,
el meu pobret mallorquí,
tot volguent fer-me un petó
diu així:

Isabel, Isabel,
i per xò ens havem casat?
Ai quina lluna de mel
que passem a Montserrat!

© 2024 www.cuplets.cat

Autor Anders Norén