Lletra: Rossend Llurba – Música: Càndida Pérez Martínez – Intèrprets: Pepeta Iris
I D'un singlot d'en Pitarra vaig néixer major glòria no's pot desitjâ; i he tingut la fortuna de créixer a l'entorn de l'enginy català. Cada divendres surto de casa lluïnt, airosa, mon garbo arreu. I no hi ha poble, ciutat ni vila on no s'escolti la meva veu. Les vritats escampant, bo i rient, sempre vaig, fent petar mon fuet; i a l'oir els picarols, al moment faig volar els borinots a pleret. Tornada Per això a Barcelona com jo no hi ha parella puix sóc la bona estrella que guia als ciutadans. I al veure'm tan bufona, amb goig i meravella, es diuen: És l'Esquella, l'orgull dels catalans! II Del treball defensora a tothora l'amor sant vaig cantant de l'obrê puix conservo com gaia penyora les conçons que en llegà el gran Clavé. Amb alegria per tot se'm troba tant pels despatxos com obradors. I quan la feina ja és acabada jo esplai els dono de ses labors. Estimada em veureu de pertot perquè als bons sa virtut reconec prô als dolents no els escolto ni un mot i en sos lloms faig petar mon fuet. A la tornada. III L'il·lusió que ma vida alimenta és per l'Art, a qui estimo a desdî i vers ell, de son pas amatenta vaig seguint ben segura el camí. Tant de les lletres com la pintura sóc defensora com la qui més. Perxò em respecten per tot Espanya i sóc volguda dels estrangers. Per al poble ideals recollint de l'avens sempre vaig frec a frec; i a qui es torba senyalo sovint amb la marca que deix mon fuet. A la tornada