Lletra: Joan Misterio – Música: Arcadi R. Berdiel – Fermí Butet – Intèrprets: ???
I Jo que visc a Gràcia, sóc la desgràcia més gran de món, desde que en deixar-me va aniquilar-me el meu Ramón. Sempre estic nerviosa, molt anguniosa i em sento un pes; jo estic ben malalta i és que em fa falta trobá un promès. Tornada És una calamitat el meu pobre estat, sóc una histèrica, quimèrica, perduda de vritat. En lloc estic bé i al fi me'n aniré més lluny d'Amèrica, d'Amèrica, potsé allá em curaré. II Sempre em trobo sola i ré em consola sense un xicot, jo no em puc distreure ni anant a veure an En Charlot. Si un novio em sortia jo em curaria, ja els hi diré, malgrat fos drapaire, escombriaire o carboné. Tornada III A buscá específics dels més científics sempre haig d'aná quan jo vinc de Gràcia, a la farmàcia d'En Segalà. Prô amb el mal segueixo i el que pateixo veig clarament, que a la Vicaria se'm curaria, pro de repent. Tornada Publicat a: - Cuplets i Cançons d'En Joan Misterio. Cuarta Serie. Barcelona, Tallers Gràfics Antoni J. Rovira, 1923 - Papitu. Any XVI. Núm. 726. Barcelona, 24 febrer 1923