1920
Lletra: Ignasi Iglésias – Música: Enric Morera – Intèrprets: Pilar Alonso
I Sent com sóc bonica, i haver de servir, tant em mortifica que ningú s'explica com m'hi sé avenir. La casa on serveixo no m'és cap fatic i amb tot m'hi avorreixo perquè jo mereixo casar-me amb un ric. Més no sé el que'm passa quan el senyoret que sempre es propassa d'amagat m'abraça i em diu baix baixet: Tornada Serventa bonica de la boca xica i el peuet bufó Per fer-te cotenta la meva serventa vull ésser, vull ésser el teu serviddor. II La senyora és lletja i ell jove i fi tant que el molt heretge no em deixa de petja per servir-me a mi. Tenint els ulls presos per ell he perdut molts minyons ofesos perquè per promesos m'haurien volgut. M´ñes jo confiada prop del senyoret tot fent de criada l'escolto encisada quan diu baix baixet: Tornada III ...