EN LA VIEJA CATEDRAL
Lletra: Joan Misterio – Música: Josep Maria Pla – Intèrprets: Pepita Òdena – Mercedes Serós
1920
Consulteu també la paròdia: A LA PORTA DE CAN PRIM
I Era un jove de bona família, jo, plegant del taller el trobava i en passar per la Rambla els migdies, per fer-me contenta, clavells em comprava. Per primera vegada el vaig veure a Betlem un diumenge al matí i després d'oir missa, en anar-me'n va dir-me a la porta: Vostè e, fa patir Tornada Aquell dia a la porta de Betlem va florir una esperança pel meu cor, el meu somni daurat de joventut realitzar em prometia aquell amor. II Al poc temps ell així va parlar-me: - Em sap greu, prô és precís que no et vegi; perquè no ets del meu braç, modisteta, no volen a casa que amb tu jo festegi. - Amb l'insult de les seves paraules cruelment va ferir-me el covard, i a Betlem vaig passar aquella tarda, davant de la Verge, resant fins al tard. Tornada Aquell dia a la porta del Betlem vaig deixar l'esperança del meu cor; el meu somni daurat de joventut va desfer-se, en quedar-me sense amor. III Ja no va tornar més, i, amb tristesa, del treball un dilluns jo venia, quan, passant per Betlem, vareig veure sortir-ne dos nuvis radiants d'alegria. De l'església acostant-me a la porta, el goig d'ells a mi em va fer plorar; tota blanca la núvia somreia i ell era aquell jove que vaig estimar. Tornada Aquell dia a la porta de Betlem va morir l'esperanaça del meu cor; i ara, trista, esa marceix ma joventut en pensar que és d'una altra el seu amor.
https://cantut.cat/canconer/cancons/item/184-a-la-porta-de-betlem