CANÇÓ CATALANA
Lletra: Hugo Lusiñan – J. Costa i Deu – Música: Joan Suñé – Creació: Goyita
I Jo sóc la ginestaire ginestadora jo porto de muntanya Pels carrers y per les places buidant mon costelló qui se'n omple les butxaques qui se'n omple el mocadô. Tornada Ginestaire tots me diuen ets mes bella que la flor ¡ets mes bella que la flor! ginestaire si ets tot flaire que flairós tindràs el cor ¡que flairós tindràs el cor! II Embruixats per la ginesta, van seguint-me uns homenots que em xiuxegen i turmenten més que un vol de burinots; com me veuen tota sola i no els moc jo compassió, si poguessin, em pendrien el que porto al cistelló, A la tornada III Hi ha qui prova de vegades d'apropar-se'm tant i tant, que li dic, tot encarant-m'hi: endarrera o bé endavant!... A escampar ben lluny la boira. que me'n sobren de mosquits, sobretot d'aquella mena que per ales tenen dits. A la tornada (Anant-se'n) Jo sóc la ginestaire, ginestadora; kjo porto de muntanya, la flor més groga: prengau de ma ginesta, que és tot flairor prengau-la, que és tot ella florida d'or.