I
Un burot de Vilamandra era el meu pare,
que l'amor va fê a la mare,
i la gran ganduleria
que a tots dos els distingia
ai!
jo la vaig heretar.
A Cuba als sis anys van dur-me
i un mes fa que n'he arribat;
a Cuba als sis anys van dur-me
i d'aquell ambient tant càlid
amb més mandra jo he tornat
Ai!
Tornada
Recristina! per quina combina
vaig nàixer cançada;
jo estaria a tothora
dormint o estirada,
que és lo que més m'agrada.
II
Tan parada estic amb l'òs que jo tragino
que em meu brinco perd el tino
i me'n diu una de fresca,
perquè sap que sols m'engresca
ai!
que a mi em facin parar.
Si em troba que estic d'esquena
quan ell a la nona vé,
si em troba que estic d'esquena,
per estalviar la feina
de girar-me, el deixo fê.
Ai!
Tornada.
III
Si em proposa el meu fulano alguna volta
que ens casem, el poca-solta,
li contesto: "No m'invitis
a sortir, que tinc mandritis
ai!
i a l'església no hi vaig.
Quan diu que vol tindre un nano
tot busquinyant-me el carpó,
quan diu que vol tindre un nano
li responc: "No estic per feina;
si el vols, fes-lo amb la Ció."
Ai!
Tornada
Lletra publicada a:
Papitu
19 maig 1920