I
Malgrat ser jo una nina de cartró
no envejo de les noies el destí,
perquè gràcies a Déu disfruto jo
de més d'una avantatge sent així.
Puix no tinc estòmac
qu'és una sort, ara
que'ls queviures costen
un ull de la cara.
I per xò confesso,
plena d'il·lusió,
qu'estic molt cofoia
de ser de cartró.
Refrà
Jo dic a totes hores
amb entusiasme gran:
Sempre vull sê una pepa,
no vull ser pas de carn;
sempre vull sê una pepa,
no vull ser pas de carn.
II
...
Lletra publicada a:
Papitu
Any X. Núm. 507
Barcelona, 21 agost de 1918