Lletra: Joan Misterio – Música: Arcadi R. Berdiel – Josep Maria Pla – Intèrprets: ???
I Era maca la donzella i amb deliri va estimar a un artista ple de somnis que lliutava per triomfar. Era música i poeta l'elegit del seu amor, flor gentil de la bohèmia que rimava versos d'or. Prô els pares de la noia, cercant tan sols riqueses, cruels, van oposar-se a l'ànsia del galant, mentre ell amb fe lluitava per conquistar la glòria i l'estimada un dia li va inspiràr aquest cant: Tornada Les cançons de la terra són flors, que ens embaumen amb màgic perfum; fins al més insensible dels cors arriba la flaire d'un cant ple de llum. II La cançó es va fer famosa i l'artista va triomfar, ofrenant-li un homenatge tot el poble català I va ser l'encís tan màgic d'aquell cant serè i diví, que dels pares de la noia va poder els cors entendrí. El músic i poeta va ser del poble, l'ídol, perquè amb un cant magnífic el cor li féu vibrar, i de l'amada, en braços, arreu cantar sentia, amb joia, la tonada que amor li va inspirar. Tornada.