Lletra i música: Lluïsa Denís – Intèrprets: Pilar Alonso
Consulteu també LA SARAUISTA (1)
Diuen que soc la noia més encisera; que per tot on jo passo porto alegria; però sé que alguns diuen que per feinera i portar bé una casa, no serviria. Jo no penso casar.me que tot em cansa. Per ser la més ditxosa el ball em crida; i al sentir preludiar-ne la contra-dansa dins l'envelat s'hi tanca tota ma vida. Em diuen la reina dels envelats tothom que em coneix m'anomena així. I tinc una colla d'enamorats que fent brometa, es moren tots per mi. Un dels que m'estimava va propsar-me que em deixés de ballades, que si volia seria la més ditxosa jo amb ell casant-me, perquè tota la vida m'estimaria. Que deixi les ballades? Bé és prou quiera. Vaig dir: Sense ballades jo em moririra. I ell sols va replicar-me d'eixa manera, passant-me el que va dir-me que em passaria. Ai, la pobre reina dels envelats, quan t'hagi passat ja la joventut i no tinguis ni un sol enamorat quina tristesa al cor i quin solitud! Ja no vaig a ballades, ja em quedo a casa, que a dins de l'envelat veig que hi soc de sobres; els balladors d'abans, saluden sols i passen, que per ballâ o casar-se les volen joves. Què trist, sentir de casa tocar l'orquestra; jo no surto i m'amago, la gent m'espanta: - Mireu, la reina passa per nâ a la festa.- Així diuen veient-me, i baixet, em canten: Pobre sarauista dels temps passats! Digues, què n'has fet d'aquella alegria i d'aquella colla de desgraciats que amb tu ballaven de nit i dia. Ella, per a sí: Pobre sarauista dels temps passats! Digues, què n'has fet d'aquella alegria, i d'aquella colla d'enamorats que amb tu ballaven de nit i dia! Lletra i partitura publicades a: Ildefonso Alier. Editor de música Núm. 5835