SARDANA
A LA PRESTIGIOSA I LLOABLE ENTITAT “FOMENT DE LA SARDANA”
1925
Lletra: Manuel Noel – Música: Joan Costa – Intèrprets: Mercedes Serós
I De les belleses - de Catalunya, la Costa Brava - n'és ferm tresor, el qui l'ha vista - quant se'n allunya, sent l'anyorança - dins de son cor... No hi ha una vila - que la Sardana no la puntegin - tan xics com grans, puix la tenora, - amb veu galana, a tots ens crida - com bons germana... Oidà! Oidà!... La tenora m'enamora... Oidà! Oidà!...perquè sap riure i plorà... Tornada Canta amb fermesa, canta, tenora, veu tant melosa, - vull escoltar: quant tu refiles, el cor s'arbora... Reina i senyora - de l'Empordà!... II De tantes dances - com té ma terra, com la Sardana . no hi ha millor, puix sa veu dolça - als cors s'aferra, i estreny els llaços - de germanor... La doncelleta - com saltirona, quan la tenora - llença son cant; sens mans s'enllacen - i la rodona amb poca estona - va fent-se gran... Oidà Oidà!...Tots sabem qu'és la Sardana Oidà! Oidà!...llaç d'amor que res desfà... A la tornada
LA VANGUARDIA. Dimecres, 13 maig 1925
