Lletra: Manuel Sugrañes – Música: Joan Costa – Intèrprets: Goyita
I Va néixer el pare a Girona i la mare a Barcelona; no puc ser més catalana, doncs sóc vigatana, sóc filla de Vic. Des de petita la mare em va ensenyar a ser molt clara i el meu pare sempre reia quan jo a la gent deia: - Baldirona em dic. Tornada I no sóc xerraire, no sóc "embustera" jo no parlo gaire no sóc xafardera, i a tots, cara a cara, jo els dic les vritats, doncs sóc catalana pels quatre costat; ja ho saps, i a tots, cara a cara, jo els dic les vritats doncs sóc catalana pels quatre costats. II El mocador m'acomoda doncs no estalvio la roba; porto llargues les faldilles, que les pantorrilles no vui ensenyar. Jo em rento sempre ben neta amb colònia de l'aixeta; amb perruquers i pintures i amb manicures jo no hi vui tractar. A la tornada. III El meu "nòvio" volgué un dia dur-me a un "the-tango-mania"; - Ara li estan fent el mànec; au, no facis l'ànec; sèria li vaig dir. De ser tan clara i tan neta i no fa res que m'ho cantin apa, no s'espantin i cantin amb mi: A la tornada.