1923
Lletra: Joan Misterio – Música: Eveli Burrull – Intèrprets: Ramoncita Rovira
I Estic tota cofoia, corpresa d'il·lusió la més ditxosa noia del món em crec ser jo i no és per menys la cosa, doncs el meu estimat avui, amb fe ardorosa, l'anell m'ha regalat. Comprendran, perxò, vostès que el meu goig sigui infinit, si el regal del meu promès em va com anell al dit. Tornada L'anell de prometatge té un bell i dolç encís, d'amor n'és pura imatge, rendint-me vassallatge que el cor em fa feliç. II Brillants són com centelles les pedre d'eixa anell, per mi és de les més belles, perquè ve mans d'ell. No puc de cap manera dubtar que és de llei d'or sí, sí, un or de primera, de llei com nostre amor. I els brillants, per sa claror, gotes d'aigua són talment per la set d'ardent amor que el meu cor de dona sent. Tornada III És tant sa hermosura que quan l'estrenaré la molta manicura que jo m'ahuré de fê! Amb ganes d'exhibir-la no em posaré mai guants i sempre per lluir-la faré moure les mans. Si algú em diu que falsa és, li contestaré que no; tot ho té bo el meu promès, qui ho sabrà millor que jo! Tornada Lletra publicada a: Cuplets i cançons d'En Joan Misterio Tercera Sèrie Barcelona, Imprenta "La Unión", 1922