www.cuplets.cat

info@cuplets.cat

L’INSTRUMENT DEL VIOLINISTA

Paròdia de: LA BALLADORA

i
Cada dijous a la cinc
jo vaig a "Eldorado" amb la meva mamá,
perqué pel cine jo tinc
l'afició mé boja que es puguin pensâ.
Com que totes dues som curtes de vista,
a primera fila ens posem i jo així,
puc veure a un dels músics, que és violinista
i que mentre em clava els ullets l'assassí
nyigo-nyigo-nyigo,
toca el violí.

Tornada:
- Ai! cinematografista -
em diu el violinista, -
de quin modo em fa glatî!
Quan la tinc al pensament,
tot rascant-me l'instrument,
sento un plaer diví.

II
L'altre dijous el xicot,
mentre el pianista tot sol va tocar,
ben a prop meu, el bojot,
amb molt dissimulo, es va vindre a sentar.
I com que em tocà, al seu costat, la primera,
ja ho crec que em tocà! Jo vaig dir-li a la fi:
- Al notar que es posa d'aquesta manera,
es comprèn, ai jove!, que m'ha pres a mi,
nyigo-nyigo-nyigo,
per un violí-

Tornada

III
Cal confessar la vewritat,
que el violinista tocant fa furor
i és cert que a mi m'ha tocat
la corda sensisble, parlant-me d'amor.
El meu Sarasate té un gust envejable
i unes mans que em causen un boig frenesí,
prô també em demostra d'un modo palpable
que el piano el sap tocâ encara el fadrí,
nyigo-nyigo-nyigo,
més que el violí.

Tornada

Lletra publicada a:
Papitu
Barcelona, 12 maig de 1920

© 2024 www.cuplets.cat

Autor Anders Norén