Lletra: Joan Misterio – Música: Joan Suñé – Intèrprets: Goyita
I La tia Montserrat, que és ma padrina, aquesta palma m'ha regalat, i avui tota mudada a beneir-la a Santa Clara se m'ha emportat. Quant hi hem entrat , jo tota enterca i el meu germà amb el seu palmó, un escolà li ha dit, mirant-se'l: - A Santa Clara hi ha funció. Recitat: És clar que hi ha funció, ves! Si avui és el Diumenge de Rams! Tornada: Ai! quina palma tan ben guarnida, amb confitura de la millor, i jo, que sóc tan llaminera, avui faré festa major. II El meu germà ha picat amb tanta fúria, que fins li feien dolor les mans; si duia el seu palmó, en sortir de missa, amb una escombra de quatre pams! En sê a la Rambla, bo i mirant-se'l, ha dit un enblanquinadô: - Aquest vailet, per ser tan nano, porta un pinzell més llarg que jo. Recitat: I a mi, en veure'm tan carregada amb la palma, un camàlic m'ha dit: - Vols que te la porti a casa, maca? Tornada. III Després, quan pel carrer de la Corríbia amb la padrina havem passat, un noi desvergonyit, d'una estirada dos o tres peres se m'ha emportat. Prô la padrina, enfuriasmada, quan s'ha fixat en lo que ha fet, me li ha fet veure la padrina, dant un surra a aquell ximplet. Recitat: Ves el molt poca-vergonya! Prendre'm les peres confitades! Tant que m'agraden a mi Tornada.