I
A la Barceloneta
va naixe el pare,
de la Barceloneta
també és la mare.
Es la Barceloneta
una barriada
on hi tinc jo el marino
que'm té engrescada.
Refrà:
Barceloneta meva,
per tu suspiro,
i al anar-me'n al catre
sempre't somnio.
Somnio cada vespre
la teva platja
i el mullader que forma
l'escuma blanca.
II
Jo i el meu secretari
anem a soles
les nits que no fa lluna
al Rompeolas.
Sovint s'aixeca amb fúria
alguna onada;
gairebé sempre'n surto
tota esquitxada.
Al refrà
III
En l'"astillero"'m banyo
amb bata blanca,
i ell sí que va i se'm tira
de la palanca.
Quan brinca d'aquell modo
veure'l m'admira;
com sab tirar-se a fondo,
que bé se'm tira!
Al refrà
III
Anem endant amb calma
fins a la bóta
i allà fa capbussar-me
i'm posa a sota.
Sort que duc cabarasses
molt aferrades;
ja ho crec que les tinc grosses
i ben posades!
Al refrà
Publicat a:
Papitu
21 juliol 1915