www.cuplets.cat

info@cuplets.cat

LA FLORISTA (1)

Lletra: Ignasi IglésiasMúsica: Enric MoreraIntèrprets: Pilar AlonsoRaquel MellerEstrena: Desembre 1921

Consulteu també LA FLORISTA (2)

I
Agafa una cistella
i, ai, surt a vendre flors!
La mare, que ja és vella,
m'ha dit, desfent-se en plors
- A casa, tot són penes!
Jo, filla, no puc més!
No ens queda res a penes,
la sort ens ve al revés.
Tu ets jove i bonicoia;
i, enmig de tants flagells,
ai, sembles una toia
de roses i clavells!

Tornada
Però, riem, que viure trista,
no li escau gens a la florista.
No; no li escau!
- Vostè, senyor: ¿li poso al trau
aquest clavell?
Vostè, senyora:
per ser més bella i seductora,
posi's al pit aquest ramell.

II
Venc flors d'aromes fines
que valen un tresor.
En elles no hi ha espines:
només en tinc al cor.
Per xò per la cistella,
i amb l'odi que em consum,
recordo, sent poncella,
que vaig perdre el perfum.
Recordo, apesarada,
que, al bes desmaiador,
vaig caure, fascinada,
en braços d'un traidor.

Tornada
Però per què haig de viure trista,
si no li escau a la florista?
No; no li escau!
- Vostè, senyor: ¿li poso al trau
aquest clavell?
Vostè, senyora:
per ser més bella i seductora,
posi's al pit aquest ramell.

III
Avui -encara gosa!-
he vist l'aimant cruel,
qui em diu: - Vinga una rosa
que faci olor de mel. -
De cop, com atordida,
al vil, no l'he confós!...
Li hauria ofert la vida...
si seva ja no fos!
Més, ai, mig morta i freda,
li he fet: - Té: pren-la, ingrat! -
I ell, dant-me una moneda...
la rosa m'ha pagat!

Tornada
Però, riem, que viure trista,
no li escau gens a la florista,
No; no li escau!
- Vostè, senyor: ¿li poso al trau
aquest clavell?
Vostè, senyora,
per ser més bella i seductora,
posi's al pit aquest ramell.

Publicat a:
España teatral y cinematográfica
Revista Popular ilustrada
Secció: los Éxitos del cuplé
Año 1 - Núm. 10
Barcelona, 17 desembre 1921 

© 2024 www.cuplets.cat

Autor Anders Norén