Lletra: Ignasi Iglésias – Música: Enric Morera – Intèrprets: Pilar Alonso – Raquel Meller – Estrena: Desembre 1921
Consulteu també LA FLORISTA (2)
I Agafa una cistella i, ai, surt a vendre flors! La mare, que ja és vella, m'ha dit, desfent-se en plors - A casa, tot són penes! Jo, filla, no puc més! No ens queda res a penes, la sort ens ve al revés. Tu ets jove i bonicoia; i, enmig de tants flagells, ai, sembles una toia de roses i clavells! Tornada Però, riem, que viure trista, no li escau gens a la florista. No; no li escau! - Vostè, senyor: ¿li poso al trau aquest clavell? Vostè, senyora: per ser més bella i seductora, posi's al pit aquest ramell. II Venc flors d'aromes fines que valen un tresor. En elles no hi ha espines: només en tinc al cor. Per xò per la cistella, i amb l'odi que em consum, recordo, sent poncella, que vaig perdre el perfum. Recordo, apesarada, que, al bes desmaiador, vaig caure, fascinada, en braços d'un traidor. Tornada Però per què haig de viure trista, si no li escau a la florista? No; no li escau! - Vostè, senyor: ¿li poso al trau aquest clavell? Vostè, senyora: per ser més bella i seductora, posi's al pit aquest ramell. III Avui -encara gosa!- he vist l'aimant cruel, qui em diu: - Vinga una rosa que faci olor de mel. - De cop, com atordida, al vil, no l'he confós!... Li hauria ofert la vida... si seva ja no fos! Més, ai, mig morta i freda, li he fet: - Té: pren-la, ingrat! - I ell, dant-me una moneda... la rosa m'ha pagat! Tornada Però, riem, que viure trista, no li escau gens a la florista, No; no li escau! - Vostè, senyor: ¿li poso al trau aquest clavell? Vostè, senyora, per ser més bella i seductora, posi's al pit aquest ramell. Publicat a: España teatral y cinematográfica Revista Popular ilustrada Secció: los Éxitos del cuplé Año 1 - Núm. 10 Barcelona, 17 desembre 1921