Tinc un jardí a casa meva
que està fet una monada;
com en el d'Adam i Eva
hi ha la poma desitjada.
Al voltant de la pomera
perquè hi hagi força verd,
hi he plantat enredadera
i ademés molt juli-verd.
Com que és bonica la jardinera
i el jardí sembla cova encantada,
son molts que vénen a la pomera,
trobant-la sempre molt ben regada.
Vostè, escolti, jove;
vingui, si és servit;
miria quina poma
li ensenyo amb el dit!
Vingui, vingui, vingui,
i estigui ben cert
que li agradarà moltíssim
dormir sobre'0l juliverd.
Vingui, vostè, depressa aquí;
no'm deixi pas morî,
no'm deixi pas morî;
vingui a regar-me el meu jardí
que estic soleta i, ai! tinc frenesí.
Lletra publicada a:
Papitu
Any IV. Núm. 235
Barcelona, 28 de maig de 1913