PABLO GORGÉ SAMPER – PABLITO GORGÉ – PAUET GORGÉ
BARÍTON – BAIX
[ALACANT, 1881 – BARCELONA, 23 desembre 1945]
Consulteu també: PABLO GORGÉ (1) – RAMON GORGÉ (1) – RAMON GORGÉ (2) – CONCHA GORGÉ – RAFAELA GORGÉ – RAMONA GORGÉ – MANUEL GORGÉ
REPERTORI
La comedianta – La primera carta de amor
ANYS D’ACTIVITAT ARTÍSTICA
1903 (novembre: Teatre Calderón, Alcoi) – 1909 (setembre: Plaça de toros, València) – 1910 (abril: Teatre Principal, València – juliol: Plaça de Toros, València – octubre: Teatre Princesa, València – novembre: Teatre Còmic, Paral·lel/Barcelona) – 1911 (gener-març: Teatre Còmic, Paral·lel/Barcelona – juny: Teatre Tívoli, Barcelona – agost: Teatre Còmic, Paral·lel/Barcelona) – 1913 (abril–maig: Teatre Còmic, Paral·lel/Barcelona) – 1914 (juliol: Teatre Novetats, Barcelona) – 1915 (gener: Teatre Russafa, València) – 1916 (juny-juliol: Teatre Còmic, Paral·lel/Barcelona) – 1918 (gener: Teatre Victòria, Paral·lel/Barcelona) – 1919 (gener-febrer–març–maig-octubre: Teatre Victòria, Paral·lel/Barcelona – desembre: Teatre Tívoli, Barcelona) – 1923 (desembre: Teatre Nou, Paral·lel/Barcelona) – 1924 (gener: Teatre Nou, Paral·lel/Barcelona – abril: Teatre Tívoli, Barcelona) – 1928 (març–setembre: Teatre Apol·lo, Paral·lel/Barcelona) – 1930 (gener: Teatre Victòria, Paral·lel/Barcelona) – 1932 (març–agost-octubre: Teatre Novetats, Barcelona) – 1934 (juny: Teatre Nou, Paral·lel/Barcelona – juliol: Teatre Novetats, Barcelona) – 1935 (maig: Teatre Novetats, Barcelona – agost: Teatre Olympia, Barcelona) – 1938 (maig: Gran Teatre del Liceu, Barcelona) – 1943 (juny-juliol: Coliseum, Barcelona – setembre: Teatre Nou, Paral·lel/Barcelona) – 1944 (gener-febrer-març: Teatre Olympia, Barcelona – maig: Teatre Nou, Paral·lel/Barcelona) – 1945 (febrer: Teatre Nou, Paral·lel/Barcelona)
LA PUBLICIDAD – Dijous, 10 d’agost de 1911
PARALELO-GRÁFICAS – MUTIS
Ayer no pude permanecer en la vía todas las horas que me dictaba mi deseo, porque Pablito Gorgé celebraba su beneficio en el Cómico, y yo, aunque resulte feo decirlo, he sido siempre fiel cumplidor de mis deberes profesionales, así es que exhalé un suspiro, le quité el polvo á los zapatos, con el pañuelo del bolsillo y penentré en el teatro dispuesto como siempre á plaudir al notable artista.
Al aparecer en el palco escénico don Pablo, el público le otorgó una ovación estruendosa, formidable, inmensa… ¿Está bastante adjetivada la ovación? ¿Sí? Pues vamos á dejarla.
Gorgé, durante el curso de la representación, fué interrumpido varias veces por las muestras de aprecio y consideración de cuantos llenaban el espacioso coliseo, y al final, obligado por las masas, habló, emocionado, sí, pero habló y nos hizo saber que permanecería en el Cómico durante todo este mes.
En “La Comedianta”, acompañaron con acierto al beneficiado, la delicada señorita Villar y los populares Viñas y Sotillo.
Yo salí de aquel teatro / contento como el que más; / por arrib a, por abajo, / por delante y por detrás…
¡Ay, otro gallo nos cantara si hubiesen en Barcelona, media docena de artistas como Pablito Gorgé, pero…!
Han refundido en un acto, “El soldadito de chocolate” y estan ensayando “El carro del sol”.
El conocido Rosal, pertenece á la compañía y, como ustedes no ignoran, es un buen refuerzo.
Si ahora no se animan las taquillas “¡mi may!”
…