PARÒDIA DEL CUPLET ‘TUS BESOS‘
I
Tens, vida meva, una boca
que és d'amor una capseta
i per lo dolça em trastoca
i em fa perdre la xaveta.
Com que tens tanta palica,
quan em dius amb fe devota
alguna cosa bonica,
molt endintre m'entra tota.
Tornada
Un tresor que no té preu
és la teva boca ardenta,
perxò m'engresques, cor meu,
perquè la tens tan bullenta.
II
Sempre que'm fas, gran trapella,
un petó com una casa,
la meva carn de femella
és talment carn a la brasa.
I quan el coll em mossegues
o els meus pits beses sens mida
i els dos botons em rosegues,
sempre em deixes tota humida.
A la Tornada
III
Jo tinc un tall, no ho ignores,
que és pelut poguer tancar-lo
per més que tu a totes hores
facis coses per tapar-lo.
Em passes per la ferida
la llengüeta de vegades
i em deixes estabornida
amb les teves gran llepades.
A la Tornada
PAPITU - Any X - Núm. 564
Barcelona, 15 d'octubre de 1919